L’energia et crema, o cremes l’energia? Sota aquest lema l’edició d’enguany del Desnormalitza’t ha programat quatre sessions de debat al voltant de la transició energètica a Vilafranca del Penedès, Vilanova i la Geltrú, Igualada i Sant Jaume dels Domenys. Han estat quatre activitats que han comptat amb una assistència notable i que han permès posar durant uns quants dies al centre del debat el sector energètic, els seus reptes i perills, com també les oportunitats que suposen els models alternatius existents.

La primera de les sessions ha tingut lloc a l’Escorxador de Vilafranca del Penedès i ha comptat amb la participació del geògraf Sergi Saladié i de l’enginyera Irene González, aquesta última membre de la Xarxa per la Sobirania Energètica. A la xerrada ‘Parlem d’una transició energètica justa‘ ambdós convidats han abordat el model energètic actual des de diferents perspectives, al mateix temps que han apuntat els principals projectes que amenacen el nostre territori. En aquest sentit, Saladié ha posat de manifest que la transició energètica passa per un canvi de model socioeconòmic i per un bon planejament territorial, fent crítica als grans projectes per la implantació de les renovables, en municipis petits, despoblats i lluny del consum de les metròpolis. Aquest model de macroprojectes en mans de poques grans empreses no serveix per desenvolupar el territori rural, més aviat al contrari. Segons ell, si aquesta transició es regulés des de l’esfera pública i comunitària hi hauria molt potencial. Per la seva banda, Irene González ha subratllat com sovint la visió que es té de la gestió energètica és d’àmbit domèstic i ha indicat la necessitat de centrar el debat en els sectors productius, com descarbonitzar la indústria i fixar-se especialment en la distribució de l’energia elèctrica, en les xarxes de distribució i les seves concessions. Per ella, igual que per Saladié, per abordar la transició energètica cal canviar de model econòmic: “En el capitalisme no hi ha transició energètica: hi ha uns canvis de tecnologies”, ha manifestat.

La segona de les activitats del Desnormalitza’t ha tingut lloc al Teatre de l’Aurora d’Igualada, amb la projecció de la pel·lícula Sabotatge, de Daniel Goldhaber (2022) i un debat dinamitzat per la plataforma Preservem l’Anoia. En aquesta segona part s’han plantejat qüestions com l’estratègia a seguir per mobilitzar més gent en contra de la instal·lació de macropojectes projectats a la comarca de l’Anoia i s’ha parlat també de repensar les mobilitzacions per tal de fer valdre més la vàlua de propostes de generació de projectes locals d’autoabastiment energètics que serveixen d’alternativa a aquests macroprojectes.

Vilanova i la Geltrú ha acollit la tercera parada del Desnormalitza’t. En aquest cas ha estat la xerrada ‘Energia i decreixement’, amb l’investigador i activista Alfons Pérez, de l’Observatori del Deute i la Globalització i la participació de l’entitat VNG Energia. Pérez ha centrat bona part de la seva intervenció a parlar del decreixement,  és a dir, de la necessitat de la reducció productiva, de la redistribució de la pobresa i de la riquesa, de què es necessita i el que no, dels límits de la biosfera i de posar el benestar humà al centre. VNG Energia ha fet conèixer el seu propòsit de ser una alternativa de consum i producció d’energia a Vilanova.

Finalment, el darrer acte del Desnormalitza’t ha servit per parlar de les Comunitats Energètiques Locals. Per fer-ho s’ha comptat amb l’experiència de Ramon Roig, membre de Balenyà Sostenible, el qual ha destacat que l’autogestió de l’energia és un empoderament col·lectiu que vol anar més enllà de l’autoconsum compartit, és un compromís comunitari. En aquesta xerrada hi han participat també representants de diverses Comunitats Energètiques de la vegueria Penedès. Finalment, el Desnormalitza’t 2024 s’ha tancat amb un contacontes per a tots els públics sobre la pobresa energètica de la mà d’Enginyers Sense Fronteres que han portat fins a Sant Jaume dels Domenys la història ‘I la llum es va apagar‘, que parla en clau didàctica sobre la pobresa energètica.