Dimarts al vespre es van presentar al Foment Vilanoví els resultats de la diagnosi de l’economia social i solidària (ESS) a Vilanova, que ha estat fent l’Ajuntament des de principis d’any, amb l’objectiu de fer-ne un retrat que serveixi per donar-la a conèixer i fer-la créixer. Com va dir la regidora d’Empresa i cooperativista Olga Arnau, “si un dia podem deixar de dir economia social i dir tan sols economia, és que haurem avançat”.

Una societat més justa

La diagnosi revela una sèrie de fets que haurien de fer pensar a tothom, per comparació amb el conjunt de l’economia local (extrapolable a la nacional). Per exemple, equilibri de gènere: el 45% dels càrrecs directius d’organitzacions de l’ESS, el 56% dels assalariats i el 55% del voluntariat són dones; o l’alt grau de contractacions indefinides: la tenen el 90% de les persones que hi treballen, precisament la proporció inversa al conjunt del mercat laboral (que és el 10%); o una remarcable equitat salarial, amb una mitjana de l’1:1,26% i amb un 42% de les entitats analitzades en què tots els seus treballadors tenen idèntic salari.

Una altra dada interessant és el volum de negoci que sumen les empreses de l’ESS amb seu a Vilanova: més de la meitat superen el mig milió d’euros d’ingressos anuals, fins i tot n’hi ha un parell que superen els cinc milions anuals, i en el seu conjunt donen feina a 446 assalariats, el 3,53% del total de 12.633 assalariats que hi ha a Vilanova.

Compromís social

Altres fets que mostren el compromís social de cooperatives, fundacions i associacions que donen suport a l’ESS són la transparència (el 65% fan públiques dins de l’empresa les retribucions de tota la plantilla); l’alt percentatge de proveïdors locals del sector (58%); el fet que el 73% d’entitats col·laboren en accions socials; o el fet que el 61% no reben cap mena d’ajut públic.

La diagnosi de l’economia social i solidària també constata que hi ha força diversitat d’activitats en aquest sector (hi ha empreses de serveis a les persones, de serveis socials, de salut, d’agricultura, etc.), el bon compromís ambiental (gestió de residus, proveïdors d’energies 100% renovables, mesures d’estalvi i eficiència energètica, en consum d’aigua, etc.).

Per treure aquestes conclusions, l’Ajuntament s’ha basat inicialment en un univers de 111 organitzacions de l’economia social amb seu a la ciutat, les quals, després de posar-se en contacte amb totes elles, s’han convertit en 33 (se n’ha trobat d’inactives, de deslocalitzades, de tancades, algunes han canviat la seva forma jurídica, etc.). Set no han volgut participar en l’enquesta realitzada, de manera que el treball de camp s’ha fet sobre 26 empreses i associacions, la meitat de les quals són cooperatives.

En fases posteriors s’obrirà l’univers de l’economia social i solidària de Vilanova a altres entitats sense ànim de lucre, a grups de consum, a cooperatives de fora de Vilanova però que hi treballen, etc. Les dades s’uniran a l’escaneig de l’ESS que està fent l’ateneu cooperatiu Coopsetània al conjunt de l’Alt Penedès i Garraf.